Del riu a la ciutat. Saigon (Ho Chi Minh City)

L'arribada a Saigon va ser bastant durilla. Es una ciutat inmensa que te prop de 8 milions de persones dels quals com a minim la meitat van amb moto a tot arreu (aixo vol dir realment a tot arreu, per la vorera, per les parades del mercat...) Quan vam arribar ens va venir una mica gran, la veritat, pero despres ens hi hem acostumat una mica i podriem dir que hem superat la prova. Anar per aqui pel carrer es una prova d'obstacles, has de vigilar continuament les motos que et venen de tot arreu i que et poden sortir de qualsevol lloc i a mes has d'anar dient "no, gracies" a les mil ofertes que et van fent un vietnames darrere d'un altre per vendre't el que sigui (ulleres de sol, llibres, viatges amb moto o tricicle, menjar, beure...). El cas es que necessitavem esperar a dilluns per poder-nos fer els visats per entrar a Laos. A part del caos la ciutat ofereix moltes coses per fer (tambe espaguettis!!) i hem pogut veure alguna cosa interessant. El record de la guerra es bastant present i es facil veure restes de la batalla (tancs, helicopters, avions de guerra...). Es normal, ja que tot just en el 1973 es va firmar la pau i aqui van morir milions de persones. Tambe ens hem fet un fart de veure orquidies i bonsais, que aqui els agraden molt i els tenen molt bonics. Com que estem a punt d'arribar al seu cap d'any (el cap d'any xines, que se celebra del 26 al 29 de gener) el carrer esta ple de paradetes que en venen. Com que ja tenim el visat fet (son uns cabrons, et fan pagar un paston) dema mateix al mati anirem tirant cap al nord a un poblet de la costa que es diu Mui Ne que esperem estar-hi mes tranquils i fer la primera banyota de l'any.

Frigo diu: com heu pogut veure, ultimament estava fet un 'robinsoncrusoe'. Avui finalment m'he decidit i he anat a una barberia que tenia bastanta tela (i el barber tambe) i ara estic ben afaitadet i amb unes patilles que deu n'hi do. Per sort estic sa i estalvi, ja que no les tenia totes amb un vietamita amb una navalla d'afaitar al meu coll. Ufff!!! Apali, aixo es tot per avui!! Fins aviat!!!