Si Pan Don

Arribada a Laos, Lao Bao

Don Det. Posta de sol des del bungalow

Passejant per l'illa

lao style

Vistes des del bungalow

Bones de nou!!! Ja hem arribat a Laos i la primera impressio ha estat molt bona, ens ha donat molt bon rotllo. Aqui tot va mes lent (el transport, la gent, l'ordinador...) pero el dia a dia es molt agradable i s'hi esta moooolt tranquil. La gent es molt amable i riuen molt. Sempre hi ha algu que et saluda (sabai dii!!, diuen) o que et somriu, i en especial els nens i nenes (mes macos!!). Per arribar a Si Pan Don (que vol dir 4000 illes) vam fer un llarg viatge (mes en hores que en km, van ser 27 h per fer 718 km!!) des de Hue fins a Savannakhet (Laos), i des d'alla a la zona del sud de tot de Laos, al costat de la frontera amb Cambodja. Son un pilo d'illes (algunes molt petites) al mig del riu que van canviant amb la pujada i baixada del riu. Nosaltres vam estar a la illa de Don Det i ens va semblar un petit paradis. Vam retrobar-nos amb el Mekong i no hagues pogut ser millor. Vam estar 5 dies en un bungalow sobre el Mekong amb hamaques des don podiem veure la posta de sol. Un luju asiatic de debo de debo!! I a sobre s'hi menjava molt be. Que mes volem?? La illa i la del costat, Don Kon, que tambe vam visitar, eren molt tranquis i molt maques. Hi havia unes cascades i uns caminois molt bonics i agradables per passejar-hi a peu o en bici. Ens hem sentit molt afortunats de trobar aquest lloc i tot ha estat molt happy!! Si algu te ganes de veure-ho, que val molt la pena, que s'espavili perque d'aqui uns mesos hi arribara la llum, i la cosa canviara!!

Hue

porta de la ciutadella

dins la ciutat prohibida

barca tipica al riu Perfum

pagoda de Thien Mu

incensos

tomba de Minh Mang

pels carrers de Hue

Hue va ser una ciutat molt important en l'epoca dels emperadors Nguyen (principis s XIX fins a mitjans del XX), durant la qual hi va haver molta esplendor cultural. Avui en dia continua siguent cultural, intelectual i espiritualment un lloc molt important (Hue es famosa per la seva musica, cuina, poesia...). La ciutat esta atravessada per el riu Perfum (que com tots per aqui es un peazo de riu, fa uns 400 m d'amplada!) que inusualment es molt net. Hi ha un munt de coses per veure (que no les hem vist totes) entre les quals destaca la Ciutat Purpura Prohibida (molt especltacular, per cert) i les tombes dels emperadors. Tambe hi ha moltes pagodes i temples, alguns molt bonics. Cada vegada es nota mes la influencia xinesa en l'arquitectura i els espais ajardinats que envolten les construccions importants. Tot segueix les normes del feng shui i a tot arreu s'hi respira molta calma i tranquilitat. Es molt agradable passejar-hi.

Dema anem tirant cap a Laos i sabem que trobar internet ens sera mes complicat que fins ara, aixi que, tot i saber-nos molt de greu, potser tindrem el bloc una mica mes abandonat. Quina llastima! ara li haviem trobat el gustillo a aixo del blog, i ho trobem una manera molt agradable d'estar en contacte amb vosaltres. De nou, moltes gracies pels comentaris, ens fan molta il.lusio. Bueno, i els que no feu comentaris tambe, eh? (nosaltres segurament seriem d'aquests!)

Fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mui Ne

Despres de l'atabalamenta de la gran ciutat vam fer una paradeta a un poblet de la costa, Mui Ne, una mica mes al nord de Saigon. No en sabiem gaire res, pero la veritat es que la vam ben encertar! Alla vam poder fer la primera banyota de l'any i tambe la nostra primera banyota a l'Ocea Pacific. El Pacific d'aquesta banda de mon es ben diferent del que haviem vist per Sud America. Pel que hem pogut veure per aqui si que es mereix el nom de Pacific, ja que es ben tranquil. Mui Ne es un poblet de pescadors, un xic turistic pero bastant ben muntat (no hi ha cap edifici alt ni grans aglomeracions). Tenen unes barquetes molt boniquetes i molt rodonetes, fan molta gracia! Llastima que no ens hi vam poder quedar mes dies, pero va valdre molt la pena. Com que s'esta apropant el Tet, el cap d'any xines que aqui el celebren molt, i el tema transport esta bastant complicat, vam anar tirant per tal que no se'ns caduques el visat.

Del riu a la ciutat. Saigon (Ho Chi Minh City)

L'arribada a Saigon va ser bastant durilla. Es una ciutat inmensa que te prop de 8 milions de persones dels quals com a minim la meitat van amb moto a tot arreu (aixo vol dir realment a tot arreu, per la vorera, per les parades del mercat...) Quan vam arribar ens va venir una mica gran, la veritat, pero despres ens hi hem acostumat una mica i podriem dir que hem superat la prova. Anar per aqui pel carrer es una prova d'obstacles, has de vigilar continuament les motos que et venen de tot arreu i que et poden sortir de qualsevol lloc i a mes has d'anar dient "no, gracies" a les mil ofertes que et van fent un vietnames darrere d'un altre per vendre't el que sigui (ulleres de sol, llibres, viatges amb moto o tricicle, menjar, beure...). El cas es que necessitavem esperar a dilluns per poder-nos fer els visats per entrar a Laos. A part del caos la ciutat ofereix moltes coses per fer (tambe espaguettis!!) i hem pogut veure alguna cosa interessant. El record de la guerra es bastant present i es facil veure restes de la batalla (tancs, helicopters, avions de guerra...). Es normal, ja que tot just en el 1973 es va firmar la pau i aqui van morir milions de persones. Tambe ens hem fet un fart de veure orquidies i bonsais, que aqui els agraden molt i els tenen molt bonics. Com que estem a punt d'arribar al seu cap d'any (el cap d'any xines, que se celebra del 26 al 29 de gener) el carrer esta ple de paradetes que en venen. Com que ja tenim el visat fet (son uns cabrons, et fan pagar un paston) dema mateix al mati anirem tirant cap al nord a un poblet de la costa que es diu Mui Ne que esperem estar-hi mes tranquils i fer la primera banyota de l'any.

Frigo diu: com heu pogut veure, ultimament estava fet un 'robinsoncrusoe'. Avui finalment m'he decidit i he anat a una barberia que tenia bastanta tela (i el barber tambe) i ara estic ben afaitadet i amb unes patilles que deu n'hi do. Per sort estic sa i estalvi, ja que no les tenia totes amb un vietamita amb una navalla d'afaitar al meu coll. Ufff!!! Apali, aixo es tot per avui!! Fins aviat!!!

continuant pel delta

Bones a tothom!! Com que l'experiencia d'anar al mercat flotant de Cai Rang ens va agradar tant ho vam repetir. Aixo del mercat flotant consisteix en un pilo de barques ben carregades basicament de tot tipus de fruites i verdures. En general es ven a l'engros i pots veure la gent com carrega les seves barquetes de pinyes, sindries, patates o el que sigui. Per tal que els compradors trobin el que busquen, cada barca te un pal de bambu altissim on hi pengen una mostra del que hi venen. La veritat es que es un espectacle veure amb l'agilitat amb que es belluguen tantes barques en tan poc espai. A mes a mes hi ha la 'barca xiringuito' (amb cafe, tot tipus de begudes i coses per picar), alguna que ven flors i plantes (que fan molt de goig) i algun altre guiri, com nosaltres, voleiant pel mig del caos. Es molt divertit i ens va tornar a agradar molt. Despres d'aixo vam agafar un mini bus (o millor dit una furgoneta amb molts seients) per anar a Vinh Long. Quan vam arribar ens va semblar tant merda que vam decidir continuar i anar cap a Ben Tre, mes a l'est i en una illa a la que s'hi arriba amb un ferri des de My Tho. El que ens va agradar mes d'aquest lloc es que es molt mes rural del que haviem vist fins aleshores. La veritat es que el delta del Mekong esta superpoblat, i costa una mica trobar llocs tranquils, sobretot al voltant dels rius i les carreteres. Per Ben Tre vam fer uns passejos amb bici per uns caminois molt bonics envoltats de cocoteros i bananeros al mes pur estil tropical. Tambe vam fer un vol amb barca per uns canals ben petits que hi havia pel voltant de l'illa rodejats de palmeres d'aigua. L'alberg (l'unic de l'illa) era un lloc molt agradable tot i que el seu propietari era una mica pesat (a vegades els vietnamesos atabalen una mica per tal de guanyar mes diners).

delta del Mekong

Ja hem entrat al Vietnam i ja hem navegat pel Mekong!!. Per aqui cada vegada es fa mes complicat entendre's amb la gent, ja que el seu angles es bastant precari. Per sort, la gent continua siguent molt amable i ens n'anem ensortint (Maria: El mes xungo es fer-se entendre a l'hora de menjar. I aqui vegetarians... pocs!!). Vietnam ens esta semblant molt mes xines que Tailandia i Cambodja ja que historicament hi han tingut molta mes relacio (no sempre bona) i aixo es nota.

El dia 10 de gener vam anar desde Phnom Penh fins a Chau Doc (primer poble de Vietnam despres de la frontera). Va ser el primer contacte amb el Mekong, que en teniem moltes ganes. Vam anar baixant el riu amb una barqueta i va ser molt entretingut. La primera impressio del Mekong no va ser tant 'romantica' com ens esperavem. Pero ara, despres d'uns dies per aqui i d'haver baixat cap al delta ens esta agradant molt i molt. Un cop a Vietnam, a l'estar mes en contacte amb el riu, hem pogut observar i gaudir de la vida que es genera al seu voltant. Entre el clima que tenim, el tipus de vegetacio i la manera de viure de la gent aquests dies ens estan vinguent molts records de l'Amazones. I es que 'lo riu es vida' aqui i a tot arreu.

Ara mateix estem a Can Tho, on hem passat els ultims dies i on hem visitat un mercat flotant molt divertit. Dema anirem cap a Vinh Long, en un altre dels ramals del Mekong, un xic mes al nord.

Be doncs, per ara aixo es tot. Fins aviat!!!!!!!!!!!

Phnom Penh

Podriem dir que els reis mags ens han dut fins a Phnom Penh, perque aixo ha estat un regal! Hem agafat un bus el dia 6 cap a les onze del mati desde Siem Reap cap a la capital. El viatge ha sigut bastant agradable (tot i que el bus no es que fos precisament de luxe) tot veient el paisatge, que cada vegada es torna mes verd. Es nota que ens apropem al Mekong. L'arribada a Phnom Penh ha sigut molt millor del que ens esperavem. De seguida hem trobat un hotelet molt agradable a la vora d'un llac, on hi ha molt bon ambient, tranquilitat... i a mes a mes es barat. Les habitacions son un antro directament, pero te una terrasseta que val un imperi. Mai no esperem massa d'una ciutat gran, pero aquesta ens ha sorpres gratament. La posta de sol davant del llac, amb una birra i the doors sonant de fons ha estat el millor regal de reis que podiem demanar. El dia set de gener es festa nacional, ja que celebren la caiguda dels Khemers rojos *. I ha estat una festa grossa de debo. Es curios perque aqui la gent celebra un fet historic que molts d'ells han viscut, i suposo que aixo encara la fa mes viva. Aqui la gent es de molt bon rotllo i no es guarden rencor per les coses que han passat en el passat, el mes important es mirar el futur amb optimisme. I que millor que una bona festa amb mooolt d'alcohol i sarau per celebrar-ho? Molt i molt divertit!!! Aqui hem passat uns dies de relax tot preparant-nos per entrar a Vietnam tot navegant pel Mekong. Amb els dies anem entrant en el taranna asiatic i anem aprenent com funcionen les coses per aqui. Fa uns dies que ens sentim molt a gust i que sembla que el viatge va sobre rodes. Tot ens esta resultant molt agradable. A mes a mes el viatge es va perfilant, i cada vegada tenim mes clar cap a on volem tirar. A veure que ens espera a Vietnam! Salut a tothom i fins aviat! Per cert, merci a tots els que dieu cosetes, ens agraden molt!!! *Una mica d'historia: Els Khemers Rojos de Pol Pot van prendre elpoder per les armes l'abril de 1975. Volien instaurar un regim ultra-maoista amb l'agricultura com a base. Van abolir la literatura, les arts, la m'usica, la religio... Qualsevol persona instruida era executada!! Van assassinar cap a 1.700.000 persones. El 25 de desembre del 1978 els Vietnamites van invadir Cambodja i finalment el 7 de gener del 1979 els Khemers Rojos van caure. Mai s'ha pogut jutjar en Pol Pot i es creu que es mort.