final del viatge

Bé doncs... això sembla que s'ha acabat, al menys per ara! Aquest missatge ja l'enviem des de casa (des de casa no perquè no tenim internet, però casi) on anem aterrissant a poc a poc. Un viatge que ha sortit rodó, ens ha agradat moltíssim i hi hem estat molt i molt a gust. Ja us explicarem més coses... quan ens veiem!! Una abraçada ben forta!!!!!!

I per acabar... platja!!

Despres d'aquest viatge tant intens, ple de coses noves i de moltes emocions... ens hem agafat uns dies de vacances (que es diferent de viatjar) pel sud de Tailandia en busca de la platja mes bonica. Vam fer un llarg viatge en tren des de Sukotai fins al sud de tot del pais, molt a prop de la frontera amb Malasia. Des d'alla vam anar cap a unes illes, el parc nacional de Tarutao, que ens han deixat ben esmaperduts, corpresos i favagirats!! Quin lloc tant bonic!! Nosaltres hem estat en una illa que es diu Adang, on nomes hi ha un lloc per dormir i un restaurant i tot el demes es selva i platja. Us ho podeu imaginar? Platges de sorra blanca i el mar mes turquesa i transparent que mai haviem vist per nosaltres solets!!Hem estat moltes estones a sota aigua, que, si es possible, encara es mes espectacular que terra ferma. Corals de tots els colors i formes, garoines amb punxes d'un pam, estrelles de mar blaves... i peixos de tot tipus. Un espectacle per la vista! Per cert, hem trobat en Nemo!! ji,ji,ji...

Sukotai

Entre el Nord i el Sud de Tailandia hem fet una parada cultural pel centre del pais a Sukotai, que va ser la capital de l'imperi abans de que fos traslladada a Ayuttaya (que vam visitar al principi del viatge). Aqui va ser el bressol de la cultura Tailandesa. Hi ha unes restes de temples molt impressionants, envoltats per uns jardins molt bonics, cosa que fa que sigui un lloc molt agradable per passejar-hi. Nomes hi hem estat un dia, tot i que les ruines donen ben be per un parell de dies... pero tenim moltes ganes d'anar a la platja!! Hem tingut alguna estona de pluja, cosa no gaire normal en aquesta epoca, tot i aixo hem pogut fer la visita tranquilament.

Nord de Tailandia

trekking prop de Chiang Rai

riuet a Pai el nostre bungalow a Pai

Que pasa Pai!!

oye com...PAI

Bones!!! Cada vegada se'ns fa mes dificil trobar estones per anar omplint el blog, pero poc a poc ho anem fent. Hem estat uns deu dies pel nord de Tailandia. Primer de tot a Chiang Rai, on vam anar per fer un trekking. La veritat es que ens va sorprendre bastant, perque nosaltres ens pensavem que era un poblet petit... i es una ciutat (petita, pero ciutat) on pots trobar de tot. Segurament hi ha mes caixers automatics i mes pizzeries que a Vientiane! (capital de Laos). El trekking que vam fer va molar bastant pero menys del que esperavem. Pot ser el nostre error ha estat visitar primer Laos i despres el nord de Tailandia, ja que Laos es bastant mes autentic tinguent la mateixa cultura. Ens ha donat la sensacio que Laos es com Tailandia fa 20 anys. Tot i aixo, vam veure llocs molt bonics, i el segon dia (de 3) la caminada va ser durilla i per mig de la selva (que es el que voliem). Despres d'aixo vam estar a Pai, mes cap a l'oest, en la ruta que va de Chiang Mai fins a Mae Hong Son. El poble en si era Disney World, tot molt maco i bastant artificial (al centre nomes hi havia hostals, restaurants i botiguetes i la nostra pregunta era: i aqui on viu la gent? on son les cases?) No se si es que som molt exigents o ha estat el contrast amb Laos... pero aquesta es la sensacio que hem tingut. Pero a part d'aixo, la veritat es que hi vam estar molt a gust. Vam trobar un bungalow molt boniquet a les afores, envoltat de flors, on s'hi estava molt tranqui, i vam llogar una moto per explorar els voltants del poble, que son molt i molt bonics. Es mes verd del que ens havien anat trobant fins aleshores, i vam poder veure una cascada, fer una passejada molt agradable seguint un riuet i tambe banyar-nos en unes termes que ens van semblar impresionants. Era un riu d'aigua molt calenta del que vam poder disfrutar mentre es feia fosc... tot un luju asiatic!!

Despedida de Laos i del Mekong

Quina llastima marxar de Laos... hi hem estat tan be!! La veritat es que aquest mes i mig ens ha passat volant, i ens han quedat algunes cosetes per fer, pero marxem molt contents amb el que hem vist i el que hem fet. Se'ns ha encomanat una mica la calma que es respira per aqui. Els ultims dies els hem passat navegant pel riu, cosa que en teniem moltes ganes. Primer vam fer el trajecte des de Muang Noi fins a Luang Prabang pel riu Nam Ou, passant per Nong Kiaw i enganxant-nos al Mekong per Pak Ou. Aquest trajecte es molt bonic, el riu es mes petit que el Mekong i ara mateix no hi ha molta aigua, aixi que hi havien bastants talls on hi havien rapids i fins hi tot vam haver de baixar un tallet i fer-lo a peu perque la barca carregada no passava. Al dia seguent vam navegar des de Luang Prabang fins a Pak Beng, nou hores riu amunt, i per ultim vam fer el trajecte de Pak Beng fins a Huay Xai, unes vuit hores. Els trajectes son llargs pero viatjar en barca es agradable. Et pots moure, passa l'aire, no hi ha curves ni sotracs... i pots anar veien els poblets de la riba i el paisatge com va canviant. Ha estat molt xulo i una bona despedida del Mekong, que per aquest viatge ja no veurem mes. Ara ja som a Tailandia, on passarem l'ultim mes de viatge (ai, que aixo ja s'acaba!!!). Tot i que ens haguessim quedat mes dies a Laos, entrem a Tailandia amb molta il.lusio ja que quan vam arribar vam estar-hi molt pocs dies.

Nong Khiaw i Muang Noi

flor de banana

Nong Khiaw

Muang Noi

Bones!!! per fi trobem un ordinador... Els ultims dies que hem estat a Laos els hem passat a dos poblets a la riba del riu Nam Ou, al nord de Luang Prabang. Son pobles petits on la vida es mou al voltant del riu i envoltats d'un paisatge muntanyos molt bonic (les muntanyes son molt semblants a les de Son Goku i companyia). Hem estat bastant de relax i fent alguna petita excursio pels voltants, on per fi hem trobat algun camp d'arros verd. La majoria dels que hem anat trobant pel cami estaven secs (ara es l'epoca seca) i la veritat es que encara deu ser molt mes bonic quan tots els camps son plantats i el cel es blau. Perque resulta que fa com un mes que no veiem el cel blau! Sempre esta enterenyinat, com amb una barreja de boira i fum que no se'n van mai perque no fa ni gota de vent. A mes, fa mooolta calor, sort del riu, on ens hem anat banyant per refrescar-nos.

oudomxai news

plana de les gerres

aquest portxo es la bomba!! voltants de Luang Nam Ta

al poblat khamu (trekking)

treient les pellofes de l'arros

Uepa!!! Ja tornem a ser aqui!!

Aqui l'internet esta molt car... aixi que anirem al gra (versio extendida proximament). Hem estat a Phonsavanh, a l'est de Laos, on hem anat a veure la plana de les gerres. Es un lloc on hi ha uns recipients fets de pedra que tenen uns tres mil anys d'antiguitat i que no se sap gaire be per a que van ser utilitzats. El lloc es molt bonic i amb les gerres per alla escampades fa un efecte molt curios. A mes a mes es un dels llocs on hi han mes mines antipersona i bombes sense explotar de la guerra del vietnam. Laos te el trist record de ser el pais mes bombardejat del mon, tot i no haver participat en cap guerra. Aqui vam coneixer el MAG (mine advisory group) que ens han semblat una gent molt competent i que fan una feina molt lloable. Es dediquen a formar gent per anar desactivant bombes i mines i aixi netejar el terreny. Feina de xinos!! Es una passada perque hi ha llocs per on nomes pots caminar per un passadis (la zona netejada) i la resta es zona perillosa... fa una mica de yuyu. Vam sentir explotar una bomba i tot i es una cosa que et fa encongir el cor (no sabem si era un accident o una explosio controlada). Despres d'aixo vam fer una visita obligada a Vientiane per tal de fer una extensio del visat, per aixi poder quedar-nos una mica mes de temps a Laos. Una tonteria de tramit que ens ha fet fer moltes hores de bus i desembutxacar uns quants dollars. Finalment hem estat a Luang Nam Ta, al nord oest de Laos, on hem anat a fer un trekking. Hem vist uns paisatges molt macos i uns poblats molt remots. Sembava una altra epoca, veure com viu aquesta gent es com fer un viatge en el temps. Ara mateix estem a Udomxai, on hem hagut de parar a fer nit, i dema anirem cap a Muang Knoi a passar uns dies abans d'anar tirant cap a Tailandia. Be... es una mica escuet... Ja direm mes coses Salut i fins aviat!!

Luang Prabang

un bon esmorzar, batut i entrepa al costat del Mekong

coves Pak Ou

cascades Kuang si

el Mekong al seu pas per Luang Prabang

Un cop acabat el festival dels elefants ens hem dirigit cap a Luang Prabang. Un lloc molt bonic, ple de temples i molt verd, situat a la riba del Mekong. Des d'aqui hem fet un parell d'excursions. Una a les coves de Pak Ou, unes coves sobre el Mekong que estan plenes d'imatges de budes i que es un lloc espiritualment important per els budistes. Una altra a la cascada de Kuang Si. Envoltades per un entorn molt bonic, les cascades son un lloc ideal per banyar-s'hi ja que hi ha tot de piscinetes amb l'aigua molt neta i tranquila. Els altres dies ens hem estat passejant per Luang Prabang tot veient un pilo de temples, en un ambient tranquil, es turistic pero agradable. Tambe hem aprofitat per pensar-nos una mica cap a on continuar el viatge. No tenim molt clara la ruta pero hem decidit tirar cap a Phonsavan, un xic mes a l'oest i al sud, on hi ha unes restes arqueologiques enigmatiques (no se sap molt be d'on han sortit) i ens sembla que el cami pot ser bonic. Nomes una dada: ultimament ens costa un xic actualitzar el bloc, aqui internet a vegades es molt lent ( i a vegades no n'hi ha). Pero fem el que podem. Salut a tots!!!

Sayambury (Festival dels elefants)

el mes petit del festival

preparats per la desfilada

demostracio

ambient de nit

en Frigo jugant al tiru (amb dards i globus)creuant el riu

banyant l'elefant

els jovenets ben agafadets

El viatge de Vientiane a Sayambury ha estat llarg i bastant incomode, pero despres d'una nit de revolts, pols i bots hem arribat com uns campeons. Totes les pensions estaven plenes pero la organitzacio del festival ho tenia molt ben muntat i ens han enviat a un "home stay". Aixo es un sistema que funciona aqui a Laos en el que la gent que vol ofereix casa seva per acollir turistes. T'estas a casa seva i pagues un preu molt raonable per el que t'ofereixen, que normalment es dormir i els apats que vulguis. A nosaltres l'experiencia ens ha agradat molt, tota la familia ha esta molt amigable i ens han tractat molt be. A mes a mes hem vist com viuen, com cuinen... i hem compartit molts mes somriures que paraules (ja fem esforsos per aprendre alguna paraula de lao pero es un idioma molt dificil!). A part de la casa el festival ha estat brutal. Hem vist molts elefants (evident) i de molt a prop. Ha estat molt maco. Hem vist desfilades d'elefants tot guarnits, hem vist com creuaven el riu i com els banyaven, alguna demostracio de forca i agilitat... i hem fet un vol a sobre d'un. Ens han semblat uns animals molt docils, tranquils i sociables. Tot aixo acompanyat del tipic ambient de festival amb moltes paradetes, alguna actuacio, molta gent voltant i molta alegria. Ens ha agradat molt poder anar a aquest festival.